
Programes Expert
Porta més lluny la teva expertesa.
Aprofundeix en els temes que marquen
la teva pràctica professional.
Diferents programes per aprofundir.
Cada Programa Expert és una formació completa i independent: no requereixen cap formació prèvia ni formen part de l’itinerari. Es poden fer en format presencial o en línia en directe.
01 · Empresa familiar
Empresa, família, propietat i govern. Un mateix sistema.
Per a qui acompanya o forma part d’una empresa familiar i ha de distingir els tres sistemes sense trencar-ne cap.

Famílies empresàries: endreçant allò que no es diu
- 1La família empresària: forces i tensions4 h
- 2Rols, comunicació i governança4 h
- 3Successió i full de ruta4 h
Presencial o en línia en directe.
Liderar amb criteri i autoritat pròpia a l’empresa familiar
Amb dues o tres setmanes entre sessions per aplicar el que s’ha treballat.
- 1Entendre l’empresa familiar4 h
- 2Liderar amb legitimitat4 h
- 3Continuïtat, relleu i impacte4 h
Presencial o en línia en directe.
02 · Negociació
Més criteri davant de negociacions més complexes.
Per a qui negocia amb diversos interlocutors, interessos contraposats i relacions que han de continuar després.

Negociació avançada
Lideratge, criteri i presència per conduir negociacions que creen valor i se sostenen
Entre àrees, amb el comitè d’empresa, amb proveïdors i amb agents externs.
De 12 a 15 persones, en múltiples de tres perquè es treballa en tríades.
- Jornada en directe · 7 h
- Treball aplicat a la negociació pròpia · 1 h
- 1Comprendre7 h
- 2Dissenyar7 h
- 3Conversar7 h
- 4A dins7 h
- 5A fora i sostenir7 h
03 · La venda no es fa sola
Vendre ja no és cosa d’una sola persona.
Per a equips i professionals que venen i cuiden la relació amb el client, sigui una empresa o un particular, i volen fer-ho amb la IA com a aliada.

La venda no es fa sola
Venda relacional i a quatre mans amb la IA
La venda no es fa sola: es fa amb el client, amb l’equip i, avui, amb la IA.
Grup reduït, per poder practicar converses amb retorn.
- Sessió presencial o en línia en directe · 5 h
- 1Vendre és col·laborar5 h
- 2Entendre el client5 h
- 3A quatre mans amb la IA5 h
- 4Automatitzar el que es fa sol5 h
- 5Construir la decisió5 h
- 6Després de la venda5 h
04 · Comportament relacional
A cada interacció de feina hi viatgen dos missatges.
Per a persones que dirigeixen, coordinen o deleguen feina, tinguin o no un càrrec formal, i volen que les seves relacions de feina sostinguin el treball.

El segon missatge
Comportament relacional a la feina
A cada interacció de feina hi viatgen dos missatges: el contingut i el que diu sobre la relació.
Les relacions s’entrenen amb altres persones: la major part de cada sessió es dedica a assajar converses.
- Sessió presencial · 4 h
- 1El segon missatge4 h
- 2Obrir4 h
- 3Sostenir i coordinar-se4 h
- 4Discrepar4 h
- 5Reparar4 h
Famílies empresàries: endreçant allò que no es diu
Programa per a famílies empresàries
Presentació del programa
| Durada total | Format | Públic objectiu |
|---|---|---|
| 12 hores | 3 sessions de 4 hores | Socis familiars, membres de segona i tercera generació, directius familiars i futurs successors |
Objectiu general
Ajudar la família empresària a passar de la improvisació i dels acords implícits a un model més conscient, professional i sostenible de convivència, propietat i govern.
Objectius específics
En acabar el programa, els participants seran capaços de:
- Identificar els conflictes estructurals més habituals en una família empresària.
- Distingir amb claredat els àmbits de família, propietat i empresa.
- Reconèixer conductes que debiliten la continuïtat del projecte familiar.
- Avaluar el nivell de maduresa de la seva governança familiar.
- Definir prioritats per professionalitzar la relació família-empresa.
- Iniciar un pla realista per a la successió i la continuïtat.
Les tres sessions
1La família empresària: forces i tensions4 h
Objectiu. Entendre per què l’empresa familiar és una fortalesa, però també un sistema fràgil si no es gestiona amb rigor.
- Què fa diferent una família empresària.
- El valor del compromís i els seus costos ocults.
- Confiança no és el mateix que informalitat.
- Tensions habituals: poder, diners, afecte i llegat.
- Senyals d’alerta: favoritismes, pactes tàcits i decisions emocionals.
Resultat esperat. La família identifica les seves principals tensions i deixa de normalitzar allò que en realitat està desordenat.
Producte escrit
El mapa de tensions de la família.
2Rols, comunicació i governança4 h
Objectiu. Aclarir qui fa què, qui decideix què i quines estructures calen per evitar que tot depengui de la bona voluntat.
- Família, propietat i gestió: tres lògiques diferents.
- Accés de familiars al negoci: mèrit, preparació i regles.
- Allò que no es parla acaba decidint-se malament.
- Com abordar desacords sense erosionar els vincles.
- Consell de família, assemblea i protocol: per a què serveixen de debò.
- De la intuïció als acords verificables.
Resultat esperat. Es defineix un marc mínim de rols, comunicació i govern que redueixi ambigüitat i fricció.
3Successió i full de ruta4 h
Objectiu. Obrir amb maduresa el debat sobre continuïtat, relleu i llegat, i convertir la reflexió en compromisos concrets.
- La successió no comença quan algú es jubila.
- Errors freqüents: improvisar, ocultar o eternitzar el relleu.
- Com preparar la següent generació sense crear privilegis buits.
- Què significa realment transmetre llegat.
- Priorització de fronts de treball.
- Pla d’acció: responsables, terminis i següents passos.
Resultat esperat. La família surt amb un full de ruta inicial i compromisos concrets per avançar.
Metodologia
- Exposicions orientades a la comprensió de la realitat.
- Reflexió guiada amb preguntes de diagnosi.
- Dinàmiques de contrast entre percepció i fets.
- Treball sobre casos reals o simulats.
- Tancament amb plans de treball.
Producte final
La família acaba el programa amb tres peces escrites: el mapa de tensions, l’autodiagnòstic de maduresa amb l’esborrany de qui decideix què, i el full de ruta amb responsables i terminis.
Liderar amb criteri i autoritat pròpia a l’empresa familiar
Programa per a directius i directives no familiars
Presentació
Les empreses familiars que volen evolucionar i professionalitzar-se compten amb directius que no porten el cognom. Aquest programa reforça la seva capacitat d’exercir el rol amb criteri i autoritat pròpia, en un sistema on família, propietat i direcció conviuen i es necessiten.
| Durada | Format | Públic |
|---|---|---|
| 12 hores | 3 sessions de 4 hores, amb dues o tres setmanes entre sessions per aplicar el que s’ha treballat | Directius i directives no familiars amb posicions de responsabilitat en una empresa familiar |
Objectiu general
Reforçar la capacitat dels directius no familiars per exercir el seu rol amb criteri i autoritat pròpia en empreses familiars que volen evolucionar: comprendre’n les dinàmiques, acordar un mandat clar amb la família propietària i contribuir a la continuïtat del projecte.
Objectius específics
En acabar el programa, cada persona participant serà capaç de:
- Analitzar on es prenen de veritat les decisions a la seva empresa.
- Distingir entre la lògica familiar, la de la propietat i la de la gestió.
- Identificar els riscos i les oportunitats propis del rol: les lleialtats dividides, el sostre de carrera i el relleu generacional.
- Reforçar la seva legitimitat professional i la seva credibilitat davant de la família propietària i dels successors.
- Acordar amb la propietat un mandat explícit: àmbit de decisió, límits i criteris.
- Sostenir el desacord professional quan cal, amb arguments i sense trencar la confiança.
Les tres sessions
1Entendre l’empresa familiar4 h
Objectiu. Comprendre com funciona una empresa familiar i quins elements la fan diferent d’una empresa no familiar.
- Què caracteritza una empresa familiar i què espera una família empresària d’un directiu no familiar.
- Família, propietat i empresa: tres lògiques legítimes en un mateix sistema.
- Com es prenen les decisions i per què no tot és visible.
- Cultura, valors i pes de la història familiar.
- Oportunitats i riscos per al directiu no familiar, i les lleialtats dividides: quan queda entre dues branques o dues generacions de la família.
Resultat esperat. La persona participant entén millor el context en què treballa, deixa de llegir l’organització només amb criteris corporatius convencionals i incorpora una visió sistèmica.
Producte
El mapa de decisions i d’influències de la seva empresa. Entre sessions, observa on es prenen de veritat tres decisions reals.
2Liderar amb legitimitat4 h
Objectiu. Consolidar un estil de lideratge professional que generi confiança tant en l’equip com en la família propietària.
- Credibilitat, autoritat i confiança: l’autoritat formal del càrrec i l’autoritat real que reconeixen la família i l’equip.
- Com construir un espai propi de decisió amb la família.
- Relació amb propietaris familiars: proximitat i distància adequada.
- Com comunicar desacords i propostes amb tacte i fermesa.
- El mandat del rol: acordar amb la propietat l’àmbit de decisió, els límits i els criteris.
Resultat esperat. La persona participant reforça la seva posició professional i millora la qualitat de la seva relació amb els propietaris.
Producte
L’esborrany del seu mandat i una conversa de desacord preparada i assajada. Entre sessions, té o prepara la conversa de mandat amb la propietat i en porta el resultat a la sessió 3.
3Continuïtat, relleu i impacte4 h
Objectiu. Connectar el rol del directiu no familiar amb la sostenibilitat del projecte empresarial i amb el valor que aporta a llarg termini.
- Com aportar valor més enllà de l’execució.
- El paper del directiu en moments de canvi, transició o tensió.
- El relleu generacional: acompanyar qui serà el seu superior.
- Com exercir el rol dins dels seus límits sense perdre iniciativa, i què fer quan els límits ja no permeten exercir-lo, inclosa la decisió de sortir.
- Pla personal d’acció: àrees de millora, contribució i compromisos.
Resultat esperat. La persona participant defineix com exercirà el rol i quin mandat vol acordar amb la propietat.
Producte
El pla d’acció personal, amb els compromisos per als mesos següents.
Metodologia
Cada sessió s’obre amb 20 minuts de connexió amb la pràctica, continua amb dos blocs que combinen exposició i treball de la sala, separats per una pausa de 15 minuts, i es tanca amb 25 minuts en què cada persona escriu la peça corresponent del seu pla d’acció. Cap exposició dura més de 20 minuts seguits.
- Casos elaborats per a la formació a partir de situacions habituals a l’empresa familiar.
- Reflexió guiada sobre el rol directiu.
- Debat estructurat.
- Assaig de converses reals en trios.
- Pla d’acció individual construït al llarg de les tres sessions.
Producte final
Cada persona acaba el programa amb tres peces escrites: el mapa de decisions i d’influències de la seva empresa, l’esborrany del seu mandat i el pla d’acció amb els compromisos.
Opció per a una sola empresa
El marge d’un directiu no familiar depèn també del que li dona la propietat. Quan el programa es fa per a una sola empresa, la darrera hora de la sessió 3 pot incorporar la família propietària per contrastar els mandats i acordar-ne el seguiment.
Negociació avançada
Lideratge, criteri i presència per conduir negociacions que creen valor i se sostenen
El sentit del programa
Entre àrees, amb el comitè d’empresa, amb proveïdors i amb agents externs.
Els acords que més condicionen una organització passen per una taula: entre dues direccions que es disputen recursos, amb el comitè d’empresa, amb el proveïdor del qual depèn la producció, amb una administració o un soci. Qui s’hi asseu hi porta tècnica. Hi porta també un mandat, una història amb l’altra part i una manera pròpia de viure la tensió.
Les organitzacions que volen evolucionar per respondre a nous reptes renegocien sense parar: el repartiment de recursos i prioritats entre àrees, l’organització del temps de treball, la incorporació de tecnologia, les condicions amb proveïdors en mercats inestables, els compromisos amb l’entorn. Fins on arriba cada canvi depèn, en bona part, de la qualitat d’aquests acords.
Quan la negociació es redueix a un regateig de posicions, la factura arriba més tard. Se signen acords que després no s’apliquen, els desacords pugen de nivell fins a la direcció o fins als tribunals, les relacions es desgasten i qui negocia ho fa sense saber del cert fins on pot arribar.
Aquest programa tracta la negociació com una pràctica de lideratge. Hi treballa alhora la comprensió del sistema on es negocia, la conducció del procés i el desenvolupament de la persona que negocia. Cada participant hi porta una negociació real i en surt amb un pla per conduir-la.
Què hi guanya l’organització
- Acords que s’apliquen. Pactes pensats des del primer dia perquè es puguin complir, amb fites, seguiment i revisió.
- Menys conflictes que s’agreugen. Desacords entre àrees i amb la representació de la plantilla tractats a temps i al nivell que correspon, abans que es converteixin en bloqueig.
- Marges, relacions i reputació protegits alhora en les negociacions més sensibles.
- Capacitat que es queda a casa. Una manera compartida de preparar, conduir i revisar negociacions, que l’organització continua fent servir quan el programa s’acaba.
Un marc honest
El programa deixa fora dues coses. La primera, les receptes per imposar-se a l’altra part: qui negocia amb una altra àrea, amb el comitè d’empresa o amb un proveïdor estratègic hi tornarà a negociar l’any vinent, i el que avui es guanya amb una maniobra es paga a la taula següent. La segona, l’assessorament jurídic. El marc legal de la negociació col·lectiva s’hi presenta amb una persona experta en dret laboral, i les decisions de cada cas continuen corresponent als serveis jurídics de cada organització.
A qui s’adreça
A persones que condueixen negociacions a dins de la seva organització o en nom seu, o que hi tenen un paper decisiu, i que ja tenen experiència negociant.
| Qui | Què negocia habitualment |
|---|---|
| Direcció general i gerència | Prioritats i recursos entre direccions; acords amb socis, propietat, clients clau i administracions |
| Direcció de persones i relacions laborals | Pactes amb el comitè d’empresa i les seccions sindicals, convenis, períodes de consultes; plantilla i condicions amb la resta de direccions |
| Direcció de compres, operacions i cadena de subministrament | Contractes amb proveïdors estratègics; terminis i prioritats amb producció, comercial i finances |
| Direcció de plantes, centres i unitats de negoci | Calendaris, torns i organització del treball; recursos i inversions amb la seu; acords amb l’entorn local |
| Comandaments i responsables d’àrea o de projecte | Recursos, terminis i prioritats amb altres àrees, amb el propi equip i amb la direcció |
| Responsables d’entitats i serveis públics | Acords entre departaments i amb els òrgans de govern; meses de negociació, consorcis i concerts |
Què cal per aprofitar-lo
- Experiència prèvia. El programa parteix del que cada persona ja fa quan negocia; els fonaments s’hi repassen de pressa.
- Una negociació real, en curs o prevista per als mesos vinents, per treballar-la de principi a fi.
- Disposició a deixar-se observar. Bona part de l’aprenentatge ve del que la resta del grup veu i un mateix no veu.
Confidencialitat
El que es porta a l’aula es queda a l’aula. Cada participant decideix amb quin grau de detall comparteix la seva negociació, i els casos es treballen sense noms sempre que cal.
Grup i edició
De 12 a 15 persones, en múltiples de tres perquè es treballa en tríades. El calendari, la seu, l’equip docent i l’import es fixen a cada edició.
La mirada: tres taules
Una negociació es juga en tres taules alhora. La que es veu és la del davant. Les altres dues en decideixen sovint el resultat.
Al voltant de les taules hi ha el sistema: les persones absents que viuran amb l’acord, la relació que continuarà l’endemà, el marc legal i l’entorn. Tenir-ho tot present és el que el desenvolupament organitzacional aporta a la negociació: comprendre abans d’actuar, llegir el procés amb la mateixa atenció que el contingut i pensar cada acord perquè l’organització el pugui sostenir.
Les tres taules són una síntesi pròpia d’aquest programa. Recull la negociació amb els propis de Walton i McKersie, la tensió entre representant i representats de Mnookin, Peppet i Tulumello, i una idea central del desenvolupament organitzacional: la persona és l’instrument de la seva pròpia intervenció.
De portes endins, entre àrees o entre nivells, les tres taules continuen sent-hi. La del davant és algú amb qui caldrà treballar l’endemà, la de darrere és el propi equip i, per sobre de totes dues, hi ha una direcció comuna: recórrer-hi sempre és possible i sempre té un cost.
Quatre papers de qui lidera una negociació
Quan un d’aquests papers queda buit, l’acord se’n ressent.
- Representar. Parlar en nom de l’organització i poder-ne respondre.
- Dissenyar el procés. Decidir amb qui es negocia, en quin ordre i amb quines regles.
- Construir el suport intern. Aconseguir a dins de casa el suport que l’acord necessitarà.
- Garantir el compliment. Vetllar perquè el que s’ha pactat es converteixi en pràctica.
Objectius del programa
Objectiu general
Desenvolupar la capacitat de dissenyar, conduir i tancar negociacions complexes, internes i externes, que creïn valor, tinguin cura de la relació i comptin amb el suport de la pròpia organització per aplicar-se.
En acabar el programa, cada participant és capaç de:
| On | Capacitat |
|---|---|
| A la taula interior | Reconèixer i regular les pròpies emocions, els biaixos i les reaccions davant del poder i de la tensió. |
| A la taula de darrere | Negociar el mandat amb la pròpia organització i construir-hi el suport que l’acord necessitarà. |
| A la taula del davant | Analitzar una negociació complexa (interessos, poder, conjunt de negociació i mapa d’actors) i dissenyar-ne l’estratègia i el procés.Conduir la fase negociadora: proposar, rebre i intercanviar concessions acostant posicions a partir dels interessos, sense cedir a la pressió ni trencar la relació. |
| De portes endins | Arribar a acords entre àrees i nivells sense autoritat formal i sense haver d’elevar cada desacord. |
| A les tres alhora | Tancar acords aplicables, fer-ne el seguiment i aprendre de cada negociació. |
Els objectius segueixen les tres taules perquè és així com es treballen a l’aula, i valen igual per a una negociació interna que per a una d’externa.
Arquitectura del programa
Cinc jornades en directe, presencials o en línia, una negociació real treballada de principi a fi i una tríada que acompanya, observa i qüestiona durant tot el recorregut. En total, 40 hores.
| Component | Etiqueta | Format | Hores |
|---|---|---|---|
| Cinc jornades | En directe | Presencials o en línia en directe, de 7 hores, una cada tres setmanes | 35 |
| Treball aplicat a la negociació pròpia | Autònom | Cinc trams d’una hora, un després de cada jornada | 5 |
| Total | 40 |
Quatre fils que travessen el programa
- La negociació pròpia. Cada participant tria una negociació real, interna o externa, i la treballa a totes les jornades. Els marcs s’apliquen sempre sobre aquest cas.
- El quadern de negociació. Tot el que es produeix a l’aula i entre jornades s’hi acumula, de la lectura de les tres taules al guió i al diari. Al final, el quadern és el pla de negociació.
- La tríada. Tres participants d’organitzacions diferents s’acompanyen durant tot el programa i treballen junts a cada jornada. Per torns, cadascú presenta, pregunta i observa, amb una regla: indagar abans d’aconsellar.
- Els quatre escenaris. A dins, la negociació entre àrees i nivells i la negociació amb el comitè d’empresa; a fora, els proveïdors i els agents externs. Hi són des del primer dia, als casos i a les simulacions; la quarta i la cinquena jornada n’aprofundeixen les regles.
La pràctica, a totes les jornades
A cada jornada es negocia. Com a mínim una peça és una simulació en què tothom negocia, i la lectura posterior torna sempre a la persona: què he fet i què faria diferent.
L’itinerari, jornada a jornada
1Comprendre7 h
En directe · presencial o en línia · 7 h
La taula interior i la diagnosi. La jornada comença negociant i mirant després què ha fet cadascú. La resta del dia es dedica a comprendre el cas propi: què vol de debò cada part, què farà si no hi ha acord i qui pot fer caure el pacte des de fora de la negociació.
Continguts. La negociació com a creació i repartiment de valor; les tres taules; estil propi davant del conflicte i detonants; posicions i interessos; millor alternativa a l’acord negociat (MAAN), punt de reserva i conjunt de negociació (bargaining set), que amb una sola variable és la zona de possible acord; biaixos en estimar-lo; fonts de poder i mapa d’actors.
| Peça | Format | Durada | Què en surt |
|---|---|---|---|
| Crear valor i repartir-lo | Simulació per parelles (cas entre dues àrees) i lectura | 70 min | Constatació pròpia del valor que ha quedat sense aprofitar, i per què |
| Les tres taules | Marc dialogat | 50 min | La negociació pròpia, triada i situada a les tres taules |
| On em recolzo i què evito | Qüestionari d’autodiagnosi i lectura guiada | 60 min | Perfil propi: l’estil en què em recolzo, el que evito i els detonants que em fan perdre el criteri |
| Preguntar per comprendre | Pràctica d’indagació en tríades sobre la negociació pròpia | 70 min | Tres hipòtesis sobre els interessos de l’altra part i les preguntes per contrastar-les |
| El conjunt de negociació | Marc breu, treball individual i contrast en parelles | 70 min | Dibuix del cas propi: alternativa i punt de reserva de cada part, i acords possibles entre tots dos |
| El mapa d’actors i el poder | Treball individual i contrast en tríades | 60 min | Mapa de les tres taules: qui decideix, qui influeix, qui pot vetar i qui hi falta |
| Total de la jornada | Sis peces i dues pauses de 20 minuts | 7 h |
Autònom · 1 h Tram 1. Completar la fitxa del cas i el mapa d’actors amb una conversa d’indagació dins de la pròpia organització, i revisar el conjunt de negociació amb el que s’ha esbrinat.
2Dissenyar7 h
En directe · presencial o en línia · 7 h
La taula de darrere, l’estratègia i la primera proposta. Moltes negociacions es perden a casa: mandats vagues, àrees que ningú ha consultat, direccions que desautoritzen l’acord quan ja és signat. El matí treballa el mandat i l’enfocament; la tarda obre la fase negociadora: com es proposa i com es construeix un paquet.
Continguts. El mandat: objectius, marges i límits; els quatre papers de qui lidera; negociar cap amunt i cap als costats; enfocaments cooperatiu, competitiu i mixt; ordre dels temes. Obertura i primera proposta: qui la fa, com s’ancora i com es raona; propostes condicionades; paquets per eixamplar el conjunt de negociació; ús de la informació i límits ètics.
| Peça | Format | Durada | Què en surt |
|---|---|---|---|
| El mandat que tinc i el que necessito | Treball individual i contrast en parelles | 60 min | Esborrany de mandat: objectius, marges, límits, qui el valida i qui exerceix cada paper |
| Negociar a casa | Simulació d’una reunió amb el comitè de direcció per obtenir el mandat | 70 min | Guió de la conversa de mandat per a la negociació pròpia |
| Cooperar, competir o combinar | Marc dialogat i anàlisi de quatre situacions, una per escenari | 60 min | Enfocament triat per a la negociació pròpia i ordre en què es tractaran els temes |
| Obrir i oferir | Pràctica en parelles amb una persona que observa | 60 min | Obertura i primera proposta del cas propi, ancorada i raonada, i dues propostes condicionades |
| Negociar per paquets | Simulació amb diverses variables sobre un cas de proveïdor estratègic | 70 min | Taula de variables i d’intercanvis, i conjunt de negociació redibuixat amb les noves variables |
| El guió i les línies vermelles | Treball individual amb retroacció de la tríada | 60 min | Primera versió del guió: estratègia, primera proposta, concessions previstes i dues línies vermelles |
| Total de la jornada | Sis peces i dues pauses de 20 minuts | 7 h |
Autònom · 1 h Tram 2. Mantenir la conversa de mandat amb qui correspongui, o deixar-la preparada si encara no és el moment, i tancar el guió, amb la primera proposta.
3Conversar7 h
En directe · presencial o en línia · 7 h
La fase negociadora, sencera. Rebre, i rebre i oferir fins a tancar: la jornada continua el que la segona ha obert i treballa cada moviment per separat i després tots junts, buscant l’interès que hi ha darrere de cada posició per acostar-les. Cada simulació s’observa i es llegeix després en clau personal.
Continguts. Rebre una proposta: escoltar, preguntar per l’interès i reformular; dir que no. Intercanvi: concessions condicionades i recíproques; acostament de posicions a partir dels interessos; punts encallats i propostes noves. Tàctiques de pressió i respostes; negociar en equip; senyals de tancament.
| Peça | Format | Durada | Què en surt |
|---|---|---|---|
| Rebre | Pràctica en tríades: escoltar una proposta, preguntar per l’interès que hi ha darrere i respondre | 70 min | Tres respostes assajades a una proposta inacceptable: una pregunta, una reformulació i un no que deixa la porta oberta |
| Rebre i oferir | Simulació per equips (cas de comitè), amb papers de portaveu, observació i anàlisi | 70 min | Registre de concessions: què s’ha donat, a canvi de què i a quin interès responia |
| Lectura de la simulació | Anàlisi en plenari | 50 min | Patró propi de concessions: què cedeixo, quan i a canvi de què |
| Del bloqueig a l’interès | Pràctica en tríades sobre un punt encallat de la negociació pròpia | 60 min | El punt encallat, reformulat en dues propostes que responen als interessos de totes dues parts |
| Anar al balcó | Pràctica individual i en parelles davant de maniobres de pressió | 60 min | Senyal personal d’alarma, recurs propi i resposta assajada a una àncora extrema o a un ultimàtum |
| L’últim tram | Simulació del tram final d’una negociació, amb termini | 70 min | Senyals de tancament reconeguts i criteri propi per a l’última concessió |
| Total de la jornada | Sis peces i dues pauses de 20 minuts | 7 h |
Autònom · 1 h Tram 3. Observar-se en una conversa real de negociació amb la pauta d’observació. Preparar per escrit el pla de propostes i concessions de la negociació pròpia: què s’ofereix primer, què es demana a canvi i fins on.
4A dins7 h
En directe · presencial o en línia · 7 h
Les negociacions de portes endins. Entre àrees i nivells no hi ha contracte ni alternativa real: hi ha interdependència, una direcció comuna i una reputació que es guanya o es perd a cada acord. Amb el comitè d’empresa la relació també és permanent, i s’hi afegeixen la representació i el marc legal.
Continguts. Negociació interna: interdependència, poder informal i reputació, monedes d’intercanvi, influència sense autoritat formal, quan elevar un desacord i quan no. Comitè d’empresa: representació, els quatre subprocessos de la negociació laboral, bona fe, negociació basada en interessos, conciliació i mediació.
| Peça | Format | Durada | Què en surt |
|---|---|---|---|
| Negociar amb qui no es pot deixar | Marc dialogat amb un cas entre dues àrees | 50 min | Les tres negociacions internes que més condicionen la meva feina, i què les encalla |
| Recursos, prioritats i terminis | Simulació entre àrees, amb una direcció comuna que pot arbitrar | 70 min | Constatació del que costa elevar un desacord i del que es pot intercanviar entre àrees |
| Influir sense autoritat | Treball individual i contrast en parelles | 70 min | Mapa d’intercanvis: què necessito de cada àrea o persona i què li puc oferir |
| El comitè, una part permanent | Marc dialogat amb un cas | 50 min | Lectura de la relació amb la representació de la plantilla: història, confiança i comptes pendents |
| La mesa de negociació | Simulació per equips: direcció i comitè, amb una assemblea al darrere | 70 min | Experiència de negociar amb qui ha de tornar a explicar-se davant dels seus |
| El que la llei demana a la taula | Conversa amb una persona experta en dret laboral, a partir de la simulació | 70 min | Llista del que cal consultar als serveis jurídics i criteris per demanar una mediació |
| Total de la jornada | Sis peces i dues pauses de 20 minuts | 7 h |
Autònom · 1 h Tram 4. Completar el mapa d’intercanvis de la negociació pròpia i preparar la presentació del pla: vuit minuts davant del grup.
5A fora i sostenir7 h
En directe · presencial o en línia · 7 h
Les negociacions de portes enfora i el tancament. Amb un proveïdor estratègic es negocia el preu i, sobretot, la dependència i la continuïtat; amb administracions, socis i entitats de l’entorn, les parts es multipliquen. La tarda es dedica a convertir l’acord en pràctica, a contrastar els plans i al balanç personal.
Continguts. Proveïdors: dependència mútua, cost total, renegociació en relacions llargues. Agents externs: diverses parts i diversos temes, coalicions i seqüència, regles de decisió. Tancament: clàusules de revisió, fites i sortida; seguiment i desviacions; revisió posterior a cada negociació; pla personal de desenvolupament.
| Peça | Format | Durada | Què en surt |
|---|---|---|---|
| De qui depenc i qui depèn de mi | Treball amb la matriu de posició sobre proveïdors reals | 50 min | Posició de dos proveïdors clau i estratègia de relació per a cadascun |
| Renegociar sense trencar | Simulació amb un proveïdor estratègic en una relació llarga | 70 min | Guió de renegociació: què es toca, què es protegeix i què s’ofereix a canvi |
| Moltes parts, molts temes | Simulació a diverses bandes (administració, empresa, entitat veïnal i soci) i lectura | 70 min | Mapa de coalicions i seqüència de converses per a un cas propi |
| Del pacte a la pràctica | Treball en parelles sobre un acord real, sense noms | 60 min | Clàusules de revisió, fites i sortida redactades, i pla de seguiment |
| Els plans, a contrast | Presentacions en grups petits, amb retroacció | 70 min | Pla de negociació contrastat i ajustos anotats |
| Què he après de mi | Revisió individual del diari, conversa en tríades i plenari | 60 min | Esborrany del pla personal i tres pràctiques per proposar a la pròpia organització |
| Total de la jornada | Sis peces i dues pauses de 20 minuts | 7 h |
Autònom · 1 h Tram 5. Redactar la versió final del pla de negociació, amb els ajustos de l’escenari, el tancament i el seguiment, i el pla personal de desenvolupament. Es lliura dues setmanes després de l’última jornada.
Com s’hi aprèn
S’aprèn a negociar negociant i mirant després què ha passat. El programa reserva l’exposició per als marcs imprescindibles i dedica la major part del temps a practicar, observar i escriure.
Cada jornada combina marcs breus, simulacions, treball sobre la negociació pròpia i conversa en tríades. Cap peça dura més de 70 minuts i totes acaben amb alguna cosa escrita, decidida o assajada.
| Recurs | Com es fa servir |
|---|---|
| Simulacions amb observació | Casos dels quatre escenaris. Quan es negocia per equips, una part del grup observa amb pauta; la lectura posterior pesa tant com la simulació. |
| Casos reals | Situacions d’empreses i d’entitats de l’entorn proper, sense noms, i les negociacions que hi porten les persones participants. |
| Indagació | Preguntar per comprendre abans de proposar. És la base de la consultoria de processos i es practica a cada jornada. |
| Mirada jurídica | Una persona experta en dret laboral participa a la quarta jornada per situar el marc legal de la negociació col·lectiva. |
Intel·ligència artificial per preparar, amb criteri
Com a recurs opcional dels trams 2 i 3 de treball autònom, el programa mostra com assajar amb un assistent d’intel·ligència artificial: demanar-li que faci d’altra part, que busqui els punts febles del guió o que plantegi escenaris. És una pràctica emergent. El Program on Negotiation de Harvard hi va dedicar una cimera el març de 2025 i les primeres experiències apunten que és útil per preparar-se; encara no hi ha evidència consolidada sobre l’efecte en els resultats. Per això s’hi entra amb dues regles: cap dada confidencial ni identificable, i la decisió continua sent de qui negocia.
Lliurament final i certificació
El lliurament final té dues parts: el pla de negociació del cas propi i el pla personal de desenvolupament. Cada element surt d’un tram de treball autònom, de manera que ningú arriba al final amb una peça per fer.
| Element | Es produeix a | Part del lliurament |
|---|---|---|
| Fitxa del cas, conjunt de negociació i mapa d’actors | Tram 1 | Pla de negociació |
| Mandat, guió d’estratègia i primera proposta | Tram 2 | Pla de negociació |
| Pla de propostes i concessions, i observació pròpia | Tram 3 | Pla de negociació i pla personal |
| Mapa d’intercanvis | Tram 4 | Pla de negociació |
| Ajustos de l’escenari, tancament, seguiment i pla personal de desenvolupament | Tram 5 | Pla de negociació i pla personal |
Què es valora
- Coherència. L’estratègia es dedueix de la diagnosi.
- Mandat explícit. Queda escrit què es pot oferir, què no i qui ho ha validat.
- Cura de l’aplicació i de la relació. El pla preveu l’endemà de l’acord.
- Honestedat de la lectura personal. El pla de desenvolupament parteix de conductes observades durant el programa.
Certificació
DO Institute certifica el programa a qui participa, com a mínim, en quatre de les cinc jornades i lliura el pla de negociació i el pla personal de desenvolupament.
Marc de referència
El programa es recolza en fonts contrastades i diu de cadascuna fins on arriba: què és sòlid, què té matisos i què encara és emergent.
| Font | Què aporta al programa | Solidesa |
|---|---|---|
| Fisher, Ury i Patton: Getting to Yes (1981) | Interessos, opcions, criteris i alternativa a l’acord | Sòlid |
| Walton i McKersie: A Behavioral Theory of Labor Negotiations (1965) | Els quatre subprocessos de la negociació laboral | Sòlid |
| Lax i Sebenius: The Manager as Negotiator (1986) | Crear valor i repartir-lo; conjunt de negociació | Sòlid |
| Cohen i Bradford: Influence without Authority (1990) | Monedes d’intercanvi i influència sense autoritat | Sòlid: pràctica professional |
| Mnookin, Peppet i Tulumello: Beyond Winning (2000) | La tensió entre representant i representats | Sòlid |
| Fisher i Shapiro: Beyond Reason (2005) | Les emocions a la taula: cinc preocupacions bàsiques | Sòlid |
| Ury: Getting Past No (1991) i The Power of a Positive No (2007) | El balcó, la resposta a la pressió i la manera de dir que no | Sòlid: pràctica professional |
| Galinsky i Mussweiler: First Offers as Anchors (2001); Malhotra i Bazerman: Negotiation Genius (2007) | La fase negociadora: primera proposta i ancoratge, concessions condicionades i paquets | Sòlid: recerca experimental |
| Schein: Humble Inquiry (2013) | Indagació i la persona com a instrument | Sòlid |
| Kraljic: Purchasing Must Become Supply Management (1983) | Posició dels proveïdors segons la dependència i el risc | Sòlid com a eina; simplifica |
| Susskind i Cruikshank: Breaking the Impasse (1987) | Negociacions a diverses bandes: coalicions i seqüència | Sòlid |
| Cutcher-Gershenfeld i Kochan: estudis sobre negociació basada en interessos (2001-2007) | Possibilitats i límits d’aquest enfocament en les relacions laborals | Sòlid, amb resultats desiguals |
| Estatut dels treballadors; Tribunal Laboral de Catalunya i Consell de Relacions Laborals | Deure de negociar de bona fe; conciliació, mediació i arbitratge | Norma i fonts institucionals |
| Program on Negotiation: cimera sobre intel·ligència artificial i negociació (2025) | Assaig i contrast del guió amb un assistent | Emergent |
La venda no es fa sola
Venda relacional i a quatre mans amb la IA
El sentit del programa
La venda no es fa sola. Es fa amb el client, que decideix amb qui ven. Es fa amb l’equip, perquè la relació continua després de la compra. I avui es fa amb la IA, que hi posa rapidesa i preparació mentre la persona hi posa el criteri i la confiança.
El client compra avui de dues maneres. Una part de la compra ja es fa sola: dos de cada tres compradors d’empresa diuen que volen comprar sense un comercial (Gartner, 2026). L’altra part, quan la decisió és complexa o té risc, busca algú de confiança. Aquí és on un equip comercial marca la diferència.
Al mateix temps, la IA ja és al dia a dia de la venda. Gairebé la meitat dels compradors d’empresa l’han utilitzada en una compra recent (Gartner, 2026), i arriben a la conversa més informats que mai. Però a moltes empreses ningú ha explicat com fer-la servir bé, i el client ho nota.
Per això unim en un programa el valor i la relació amb el client, i el suport que aporta vendre amb IA. La IA estalvia temps i preparació; la persona hi posa el criteri, la confiança i la decisió.
La nostra mirada
Vendre és col·laborar: posar el que un sap al servei d’algú que encara no coneix el valor del que se li ofereix, i acompanyar-lo perquè decideixi bé. No és un curs d’eines. Les anomenem totes perquè cadascú situï les que té a l’abast, però el que s’aprèn és a decidir, davant de cada tasca, si es delega, es fa a quatre mans o se la reserva la persona.
A qui s’adreça
A empreses i professionals que venen o que sostenen la relació amb el client, en entorns B2B i B2C. No calen coneixements tècnics ni experiència prèvia amb IA.
Departaments comercials, equips d’atenció al client i postvenda, i direccions generals i comercials que volen un criteri compartit.
Comercials, gestors de comptes, tècnics comercials i responsables de desenvolupament de negoci.
Consultors, perfils tècnics, autònoms i responsables de petites empreses.
Format
| Format | Detall |
|---|---|
| Modalitat | Presencial o en línia en directe |
| Durada | 30 hores |
| Estructura | 6 sessions de 5 hores |
| Grup | Reduït, per poder practicar converses amb retorn |
| Treball | Sobre l’oferta i els clients reals de cada participant |
Què aporta
Al professional
- Entendre la venda com una col·laboració amb el client, i no com una pressió.
- Tenir el mapa de valor de la pròpia oferta: què resol, per a qui i amb quines proves.
- Llegir com decideix cada client, què el frena i com guanyar-ne la confiança.
- Fer preguntes que ajudin el client a veure el que encara no veu, abans de proposar res.
- Construir propostes amb el client, defensar el preu i negociar sense regalar el valor.
- Saber decidir, davant de cada tasca, si es delega a la IA, es fa a quatre mans o se la reserva un mateix.
- Demanar bé a qualsevol assistent i fer-lo servir abans, durant i després de la conversa.
- Comprovar el que diu la IA abans que arribi al client, i protegir-ne les dades.
- Guanyar temps per al que no es pot delegar: estar a prop del client.
A l’empresa
- Un llenguatge i un criteri compartits entre l’àrea comercial i l’atenció al client.
- Converses centrades en el valor, i menys en el producte i el descompte.
- Un ús de la IA ordenat, amb comunicacions que sonen a l’empresa i no a una màquina.
- Menys risc amb les dades dels clients i amb el que s’envia en nom de l’empresa.
- Més atenció a la relació després de la venda: renovació, fidelitat i recomanació.
- Una resposta a l’obligació de formació en IA que estableix el Reglament europeu d’IA.
Programa
Les 6 sessions segueixen el recorregut d’una venda real, del primer plantejament al que passa després de comprar. A cada sessió la IA hi entra on ajuda, i es practica la part que només pot fer la persona.
- 1Amb el que oferimVendre és col·laborar
- 2Amb el clientEntendre el client
- 3Amb la IAA quatre mans amb la IA
- 4Amb la tecnologiaAutomatitzar el que es fa sol
- 5Amb el client, cap a l’acordConstruir la decisió
- 6Amb l’equipDesprés de la venda
| Sessió | Amb qui es ven | Què s’emporta el participant |
|---|---|---|
| 1 · Vendre és col·laborar | Amb el que oferim | El mapa de valor de la pròpia oferta |
| 2 · Entendre el client | Amb el client | El retrat d’un client i un guió de preguntes |
| 3 · A quatre mans amb la IA | Amb la IA | El mapa de tasques: delegar, col·laborar o reservar-se |
| 4 · Automatitzar el que es fa sol | Amb la tecnologia | El disseny d’un flux automatitzat d’una tasca pròpia |
| 5 · Construir la decisió | Amb el client, cap a l’acord | Una proposta i un pla de negociació |
| 6 · Després de la venda | Amb l’equip | El pla d’acció personal i d’ús de la IA |
1Vendre és col·laborar5 h
Amb el que oferim què pot canviar.
De persuadir a ajudar a decidir. Què creiem sobre la venda i com ens condiciona. La responsabilitat de dir «això no és per a tu». Autodiagnosi del propi estil comercial.
Què vens i com es compra. Producte o servei, venda puntual o recurrent, i la compra que es fa sola davant la que no.
El valor del que vens. De la característica al benefici i a l’impacte. Valor econòmic, funcional, emocional i de reducció de risc, amb proves.
Què canvia amb la IA i què no. Què fa bé, què fa malament i per què s’equivoca amb seguretat. El client ja la fa servir i arriba més informat.
Pràctica. Cada participant construeix el mapa de valor de la seva oferta i el contrasta en parelles.
2Entendre el client5 h
Amb el client. Com decideix, què el frena i com es guanya la seva confiança.
El client i com decideix. A l’empresa decideixen diverses persones amb interessos diferents; el particular decideix per confiança, emoció i moment. El competidor més habitual és no fer res.
Preguntar i escoltar per diagnosticar. Necessitats dites, insinuades i desconegudes. Les preguntes que fan pensar i les trampes de l’escolta.
La confiança. Credibilitat, transparència (també amb el preu), coherència i interès genuí.
Preparar la conversa amb IA. Investigar el client i el sector, anticipar necessitats i assajar la reunió amb la IA fent de client difícil.
Pràctica. Role-play de converses de diagnòstic amb observadors i retorn, a partir d’un client real de cada participant.
3A quatre mans amb la IA5 h
Amb la IA. Cadascuna en el que fa millor.
Delegar, col·laborar o reservar-se. Les tres zones del treball comercial. La del mig, a quatre mans, és la més gran i la que dona més fruit.
El mapa d’eines. Assistents generalistes, recerca amb fonts, IA al CRM, assistents de reunions, prospecció, atenció al client i agents. Com triar sense quedar lligat a una marca.
Demanar bé i donar-li el que sap l’empresa. Context, expectativa i to; com continuar la conversa amb l’assistent; com fer-li arribar l’oferta, el client i la manera de dir de la casa.
Arribar al client i aportar un punt de vista. Prospecció i primers missatges que no sonen a màquina. Ensenyar, contrastar i qüestionar amb respecte.
Pràctica. Amb l’eina que cadascú té a l’abast, valorar respostes reals d’una IA, detectar-hi errors i redactar un primer missatge a un client propi.
4Automatitzar el que es fa sol5 h
Amb la tecnologia. Que la màquina s’ocupi del que es pot automatitzar, perquè la persona tingui temps per al que no.
La part de la venda que es fa sola. Quines tasques comercials i d’atenció es poden automatitzar i quines no s’haurien de deixar mai a una màquina. El criteri: què guanya el client i què hi perd.
Fluxos de treball. Qualificació i priorització de contactes, seqüències de seguiment, recordatoris, actualització del CRM i respostes a consultes freqüents. Les automatitzacions dins del CRM i les eines que connecten aplicacions sense programar.
Agents. Sistemes que ja no només responen, sinó que fan tasques senceres pel seu compte, com contactar o qualificar. Què poden fer avui, on cal una persona supervisant i com es revisa el que fan.
Mesurar i corregir. Com saber si una automatització acosta o allunya el client: respostes, temps de resposta, baixes i queixes. Quan cal tornar a posar-hi una persona.
Pràctica. Cada participant dissenya el flux automatitzat d’una tasca real seva (per exemple, el seguiment després d’una reunió): què fa la màquina, què revisa la persona i en quin moment el client parla amb algú. Es veuen exemples en demostració, sense formació pas a pas en cap eina.
5Construir la decisió5 h
Amb el client, cap a l’acord. Proposta, preu i decisió.
Construir i explicar la proposta. Connectar el valor amb la situació del client i posar xifres al que costa no actuar. Adaptar el missatge a cada interlocutor.
Preu, objeccions i negociació. Defensar el preu sense refugiar-se en el descompte. Les objeccions com a informació. Un acord que valgui per a tots dos.
Ajudar a decidir. Donar seguretat, acordar el pas següent i saber retirar-se quan no hi ha encaix.
La IA després de la conversa, i verificar. Notes, resum, seguiment, proposta i CRM en minuts, amb una condició: comprovar dades, xifres i fonts abans que surti.
Pràctica. Simulació de negociació amb retorn del grup; esborrany de proposta fet a quatre mans i revisat pel participant.
6Després de la venda5 h
Amb l’equip. La relació continua i la IA té límits.
Complir el valor promès. Atenció al client i reclamacions com a part de la venda. Renovació, fidelitat, ampliació i recomanació.
La IA a l’atenció al client. Respostes suggerides i assistents que atenen sols. Quan passar la conversa a una persona i per què el client ha de saber amb qui parla.
Protegir. Què es pot posar en una IA i què no: dades de clients, informació confidencial, RGPD i Reglament europeu d’IA.
El que continua sent humà. Comprendre, relacionar-se, decidir i negociar no es deleguen. Què fem amb el temps que ens dona la IA: estar més a prop del client.
Pràctica. Cada participant presenta el seu pla d’acció: què canvia en la seva venda i què delega, fa a quatre mans o es reserva.
Com s’aprèn
Una habilitat comercial no s’aprèn llegint-la, i per això cada sessió dedica més de la meitat del temps a practicar.
- Un fil conductor. Una mateixa venda acompanya les 6 sessions, des del primer contacte fins a la postvenda, en versió empresa (B2B) o particular (B2C).
- Converses practicades amb retorn. Role-plays, simulacions de negociació i anàlisi de trucades o visites, amb observació del grup i de la persona formadora.
- IA a la sala. Cada participant treballa amb l’eina que té a l’abast i decideix què és útil, què és fals i què no enviaria mai a un client.
- Sobre la realitat de cadascú. Les pràctiques es fan amb l’oferta i els clients reals del participant o de l’empresa.
- Un pla d’acció final que recull el que canvia en la pròpia venda i el pla d’ús de la IA.
Estructura de cada sessió (5 h): obertura i represa de la sessió anterior · contingut i casos · pràctica guiada · pausa · pràctica amb retorn · tancament i compromisos per a la sessió següent.
Itinerari i format per a empreses
El programa presencial integra els continguts dels programes online «La venda que no es fa sola» i «Vendre amb IA», que es poden fer com a complement o reforç. Per a empreses, es pot fer en format intern, amb les sessions centrades en l’oferta i els clients de l’equip.
El segon missatge
Comportament relacional a la feina
El sentit del programa
Moltes organitzacions volen evolucionar per respondre a reptes nous: projectes que travessen departaments, serveis que depenen de la coordinació entre professions diferents i decisions que s’han de prendre amb poca informació i poc temps. Com més interdependent, incert i urgent és el treball, més pes tenen les relacions. Aquest programa és per a les persones que volen que les seves relacions de feina sostinguin aquest treball.
Per què ara
- El silenci té un origen relacional. En un estudi amb quaranta professionals, la majoria van explicar alguna situació en què els preocupava un problema i no el van plantejar a la persona responsable. El motiu més citat va ser la por de ser etiquetats negativament i de danyar relacions que valoraven.
- La incivilitat afecta també qui la veu. En tres experiments, les persones que només havien estat testimonis d’una grolleria van rendir menys en tasques rutinàries i creatives i van cooperar menys.
- La col·laboració recau en poques persones. Un treball divulgatiu amb dades de més de tres-centes organitzacions situa entre el 20 % i el 35 % de la col·laboració que aporta valor en només un 3 % o un 5 % dels professionals, que sovint són els primers a cremar-se o a marxar.
Què entenem per comportament relacional
El comportament relacional és el que una persona fa en la interacció amb altres i que té efecte en la relació. Com que és un comportament, es pot observar i es pot aprendre. Com que té efecte en la relació, se’n poden veure les conseqüències: si la informació arriba a temps, si els errors es diuen o s’amaguen, si un desacord millora una decisió o l’enverina.
Aquests comportaments no depenen només de cada persona. Els objectius, els espais de coordinació i els criteris d’una organització poden fer-los fàcils o difícils.
La mirada de DO Institute: el segon missatge
A cada interacció de feina hi viatgen dos missatges. El primer és el contingut: una dada, una petició, una decisió. El segon diu alguna cosa sobre la relació: qui ets per a mi, què esperes de mi, què és possible aquí. Quan una directora respon un correu amb una sola paraula, el primer missatge pot ser «d’acord»; el segon pot ser «no tinc temps per a tu» o «confio en tu».
La idea
«Una organització, vista de prop, és la suma dels segons missatges que s’envien cada dia.»
Sobre aquesta idea, el model del segon missatge proposa tres principis. El segon missatge sempre arriba, també amb el silenci o la demora. Els segons missatges s’acumulen i fan infraestructura: com les canonades d’un edifici, no es veuen fins que fallen, però decideixen què hi circula. I una relació no es jutja per l’absència de ruptures, sinó per com es reparen.
El programa treballa dotze comportaments que obren, sostenen i reparen les relacions, sempre a partir del que algú fa i no del que algú és, amb uns límits que no es negocien (el maltractament, la burla, la mentida i l’exclusió) i mirant alhora la persona i el sistema. Es basa en el manual El segon missatge, que DO Institute ha elaborat a partir de la recerca en comportament organitzacional i comunicació.
A qui s’adreça i què aporta
A persones d’empreses i d’organitzacions públiques, privades i del tercer sector que dirigeixen, coordinen o deleguen feina, tinguin o no un càrrec formal.
- Professionals que comparteixen feina amb altres persones i equips i volen que la coordinació funcioni sense friccions.
- Líders que han de mobilitzar equips i necessiten que la gent parli, aporti i es comprometi.
- Directius i directives que volen relacions de confiança al seu equip i entre àrees, i saber quin segon missatge envia el sistema que dirigeixen.
Què aporta a qui hi participa
- Saber quin segon missatge envien els seus gestos, les seves paraules i els seus silencis, i quin arriba de debò.
- Maneres concretes d’escoltar, d’explicar una decisió i de discrepar sense ferir.
- Recursos per a les converses que més costen: quan cal posar un límit, quan un desacord s’encalla i quan cal reparar un error propi.
- Un pla d’una pàgina, ja començat a aplicar a la feina.
Què aporta a l’organització
- Una coordinació que funciona: la informació arriba a temps i els problemes es resolen sense buscar culpables. Una revisió de 233 estudis troba que la coordinació relacional s’associa amb millors resultats de qualitat, d’eficiència i de benestar.
- Equips on els errors es diuen a temps i on s’aprèn d’ells.
- Més veu: les persones parlen més quan qui dirigeix es mostra obert a escoltar.
- Uns límits clars davant de les conductes que cap organització no hauria de tolerar.
Format i objectius
| Durada total | Format | Modalitat |
|---|---|---|
| 20 hores | 5 sessions de 4 hores, separades per dues o tres setmanes | Presencial |
Objectius
En acabar el programa, cada participant:
- Pren consciència del seu segon missatge a partir de la mirada dels altres participants.
- Practica amb altres persones els comportaments que obren i sostenen les relacions de feina.
- Assaja converses difícils: discrepar, posar límits i reparar.
- Analitza com els objectius, els espais i els criteris de la seva organització afavoreixen o dificulten aquests comportaments.
- Surt amb un pla concret i amb una relació de feina on aplicar-lo.
Les cinc sessions
Sis temes, una pregunta cadascun, en cinc sessions de 4 hores. Obrir, discrepar i reparar tenen una sessió sencera cadascun, perquè són les converses que més pràctica amb altres persones demanen.
1El segon missatge4 h
La pregunta. Quin segon missatge envio sense adonar-me’n, i quins límits no es negocien?
- Contingut i relació. El segon missatge sempre arriba, també amb el silenci.
- Les relacions com a infraestructura. Els petits gestos que decideixen què circula per un equip.
- Els fonaments i les línies vermelles. Respecte, reconeixement i què fer davant del maltractament, la burla, la mentida i l’exclusió.
2Obrir4 h
La pregunta. La gent em diu el que pensa?
- Escoltar. Ser-hi i preguntar sense saber.
- La veu. Convidar-la, sobretot la de qui té menys veu o menys poder, i rebre-la bé.
- La seguretat psicològica. Què és, i per què no vol dir comoditat ni rebaixar l’exigència.
3Sostenir i coordinar-se4 h
Sostenir · 2 h
La pregunta. Es pot confiar en la meva paraula?
- Generar confiança. Explicar les decisions, també quan no agraden, amb veracitat, amb raons i amb tracte.
- Fer que la paraula compti. La coherència en els compromisos petits i avisar abans quan no es poden complir.
- Reconèixer la contribució. De manera concreta, justa i repartida.
Coordinar-se · 2 h
La pregunta. La feina flueix bé entre persones, equips i nivells?
- La coordinació relacional. Quan es delega i quan es treballa amb un altre equip.
- Fer arribar el que l’altre necessita. A temps, amb precisió i sense buscar culpables.
- La relació en cadena. El seguiment de qui dirigeix persones que dirigeixen equips, i quan i com portar un tema a un nivell superior.
4Discrepar4 h
La pregunta. Què faig amb el que sento quan no estic d’acord?
- Abans de respondre. Les emocions s’encomanen i són informació: què fer-ne quan un desacord ens altera.
- Discrepar sense ferir. Parlar de la tasca i no de la persona: fet, efecte i petició.
- El desacord útil. Per què el desacord sobre la feina pot millorar les decisions, i per què molts neixen entre àrees.
5Reparar4 h
La pregunta. Què faig quan alguna cosa s’ha trencat?
- Ruptura i reparació. Per què les relacions sòlides no són les que no es trenquen, sinó les que es refan.
- Mostrar els propis límits. Dir «m’he equivocat» o «no ho sé».
- Tornar-hi. Prendre la iniciativa de reparar i reconèixer la pròpia part: la reparació en tres frases.
- La conversa per revisar la relació. Un espai pautat per parlar de com va una relació de feina abans que es trenqui.
- Quan qui ha de reparar és l’organització. Quin segon missatge silenciós envien els objectius, els espais de coordinació i els criteris de la pròpia organització, i què es pot fer quan el que s’ha trencat ve del sistema.
- El pla. Una relació de feina i un compromís concret, amb la data de revisió.
Metodologia
Com s’aprèn
Les relacions s’entrenen amb altres persones. Per això el programa és presencial i la major part de cada sessió es dedica a assajar converses en parelles i trios, amb una persona que observa i dona retorn. Les exposicions teòriques són breus i parteixen de casos i dinàmiques.
Es treballa sobre la realitat de cada participant: cada persona porta situacions de la seva feina, les assaja a la sala i prepara la pràctica que farà fins a la sessió següent, que comença revisant què ha passat. Així, el que s’aprèn a la sala es posa a prova a la feina.
El recorregut acaba amb un pla concret: una relació de feina on aplicar-lo, un compromís i una data de revisió.
I sempre amb una condició: el que es comparteix a la sala es queda a la sala.
Impulsant l'evolució de persones i organitzacions des de 2004
