Ningú es crema sol · Estrès, burnout i relacions professionals
L’estrès no sempre es veu en una baixa. Molt abans es nota en una resposta més seca, en la paciència que s’acaba o en el company que s’aïlla. Aquest programa ajuda a entendre-ho, a detectar-ho a temps i a promoure canvis en la manera de treballar i de relacionar-se.
Introducció
Molta gent treballa avui amb un nivell d’estrès tan alt que ha acabat semblant normal. A Espanya, quatre de cada deu treballadors diuen que la feina els ha causat o agreujat estrès, ansietat o depressió en l’últim any, una xifra que supera en onze punts la mitjana europea (EU-OSHA, 2025). A Catalunya, les baixes per salut mental s’han triplicat en deu anys i ja són gairebé una de cada quatre jornades de baixa (Departament de Salut, 2025).
Però abans de la baixa hi ha un tram llarg en què l’estrès es nota en el dia a dia: en una resposta més seca, en la paciència que s’acaba abans, en el company que s’aïlla o en la reunió que es torna tensa. L’estrès canvia la manera com ens comportem i com ens relacionem, i aquests canvis afecten tot l’equip.
«Ningú es crema sol» és un programa online per entendre aquest procés, detectar-lo a temps en un mateix i en l’entorn, i promoure canvis reals en la manera de treballar i de relacionar-se.
La nostra mirada
L’estrès no és sempre l’enemic. Com la corda d’una guitarra, necessitem una certa tensió per sonar bé. El problema comença quan aquesta tensió es repeteix massa, dura massa o no té sentit, i ja no ens deixa recuperar-nos. Per això el programa no busca eliminar l’estrès, sinó recuperar la tensió que ajuda a rendir sense trencar.
L’OMS defineix el burnout com el resultat de l’estrès crònic a la feina que no s’ha gestionat amb èxit, i el considera un fenomen laboral, no una malaltia (INSST). Ningú es crema sol perquè el desgast no neix només dins de la persona: neix també en la manera de treballar, en les relacions i en l’organització. Per això hi treballem en tres plans:
El que depèn de mi
Com interpreto el que em passa, com em recupero, quins límits poso.
El que passa entre nosaltres
Com l’estrès canvia la manera de parlar, d’escoltar i de col·laborar, i com ens podem sostenir els uns als altres.
El que depèn de l’organització
La càrrega, el rol, el clima i els riscos psicosocials, i com es poden plantejar canvis des del lloc que cadascú ocupa.
És una formació de prevenció i de desenvolupament, no una teràpia. Ajuda a reconèixer quan cal demanar ajuda professional i on trobar-la.
A qui va dirigit
Professionals
Persones que treballen amb pressió, amb càrregues elevades o en contacte constant amb altres persones (clients, usuaris, pacients, alumnes o companys), i que volen entendre què els passa, detectar-ho a temps i canviar la manera de gestionar-ho. No cal tenir equip a càrrec: el programa parteix de la idea que tothom influeix en el clima on treballa. Si es té responsabilitat sobre altres persones, el programa hi dedica una part específica.
Empreses i organitzacions
Organitzacions que volen oferir als seus equips una formació rigorosa sobre estrès i burnout, que vagi més enllà de la sensibilització i que encaixi en la prevenció dels riscos psicosocials. El format online permet arribar a tota la plantilla, a qualsevol centre i en qualsevol horari, i que cada persona s’ho miri al seu ritme i en privat.
Objectius
Objectiu general. Que cada participant entengui com es genera l’estrès a la feina i com pot derivar en burnout, el detecti a temps en ell mateix i en el seu entorn, i posi en marxa canvis concrets en la manera de treballar, de relacionar-se i de cuidar-se.
Objectius específics
En acabar el programa, cada participant ha de ser capaç de:
- Distingir la pressió que ajuda a rendir de l’estrès que fa mal, i l’estrès del burnout.
- Identificar les fonts d’estrès de la seva feina i separar el que depèn d’ell del que no.
- Reconèixer els senyals d’estrès en el cos, les emocions, el pensament i la conducta.
- Detectar com l’estrès està afectant les seves relacions professionals i les de l’equip.
- Revisar la interpretació que fa de les situacions que l’estressen.
- Posar límits, dir que no i demanar ajuda sense trencar la relació.
- Incorporar pràctiques de recuperació i desconnexió al seu dia a dia.
- Contribuir a un entorn que protegeixi, tingui o no equip a càrrec, i plantejar canvis a l’organització.
- Saber quan cal derivar a ajuda professional.
Què s’emporta cada participant
- Un mapa personal de l’estrès: les seves fonts d’estrès, separades entre el que depèn d’ell, el que pot influir i el que no.
- Els seus senyals d’alerta: com reacciona el seu cos, què sent, què pensa i com canvia la seva manera de tractar els altres quan l’estrès puja.
- Una autoobservació inicial i final per veure què ha canviat al llarg del programa. És una eina de reflexió, no un diagnòstic.
- Una caixa d’eines pràctiques: per revisar interpretacions, per conversar sota pressió, per posar límits i per recuperar-se.
- Un pla de canvi personal, amb pocs compromisos i concrets, i una proposta de millora per al seu entorn de treball.
- Una guia de recursos per saber quan i on demanar ajuda professional.
Contingut del curs online
El programa segueix un recorregut en quatre blocs: entendre què passa, detectar-ho, gestionar-ho i promoure el canvi. Té deu mòduls d’aproximadament una hora cadascun, comptant contingut i activitats.
Bloc IEntendre-ho
Pressió, estrès i burnout no són el mateix
Què és l’estrès i què passa al cos amb la resposta de lluita o fugida. L’eustrès i el distrès, l’estrès agut i el crònic, i en què es diferencien l’estrès, l’ansietat i el burnout segons la definició de l’OMS. També desmuntem les idees errònies més habituals.
Activitat: autoobservació inicial.
D’on ve l’estrès a la feina
Les exigències i els recursos: càrrega, temps, control, suport i reconeixement. Per què la mateixa situació no estressa igual a tothom, i com hi intervenen la percepció, la manera d’afrontar les dificultats i el suport social. Els factors personals, relacionals i organitzatius.
Activitat: el meu mapa de l’estrès, amb el que depèn de mi, el que puc influir i el que no.
Bloc IIDetectar-ho
Els senyals en mi
Els indicadors físics, emocionals, mentals i de conducta, i com evoluciona el procés des de la tensió puntual fins al desgast. També el que solem fer quan estem estressats i no funciona: voler-ho controlar tot, evadir-nos o resignar-nos.
Activitat: situacions de la meva feina que m’estressen, i què em passa al cos, a les emocions i a la conducta quan hi penso.
Els senyals entre nosaltres
Com l’estrès canvia la manera de parlar, d’escoltar i de col·laborar: irritabilitat, cinisme, distància i retirada. El contagi emocional a l’equip, el cercle entre estrès i mal clima, i la culpa i la cuirassa quan l’altre es converteix en l’enemic. Els senyals que una persona de l’entorn no està bé.
Activitat: cas pràctic d’un equip sota pressió. El participant decideix com respon en cada escena i en veu les conseqüències.
Bloc IIIGestionar-ho
El que em dic del que em passa
No tot depèn del que passa, també de com ho interpreto. El model ABC (fet, interpretació i conseqüència emocional i de conducta), i quan toca actuar, canviar de perspectiva o acceptar. També el límit d’aquesta eina: hi ha situacions que no s’arreglen canviant la mirada, sinó canviant les condicions.
Activitat: aplicar l’ABC a una situació real i provar interpretacions alternatives.
Recuperar-se i desconnectar
Per què la recuperació és una necessitat i no un luxe. El descans, les pauses, el moviment, l’alimentació i les relacions, els disparadors digitals i la desconnexió, i la respiració conscient com a recurs al moment.
Activitat: test d’hàbits saludables i tria d’una o dues pràctiques per provar durant una setmana.
Conversar sota pressió
La comunicació passiva, agressiva i assertiva, i la constructiva i la destructiva. Com dir que no i posar límits a la càrrega sense trencar la relació, com demanar ajuda i parlar del que preocupa, i com escoltar i preguntar quan l’altre està tens.
Activitat: preparar una conversa pendent amb l’estructura «quan passa…, jo sento…, perquè…, proposo…» i escollir entre diverses respostes possibles.
Bloc IVPromoure el canvi
Cuidar l’entorn
Tothom influeix en el clima, tingui o no equip a càrrec. El suport entre companys com a factor de protecció, i com acostar-se a algú que no està bé sense fer de terapeuta i saber quan cal derivar. Per a qui té responsabilitat sobre altres persones, com la seva manera de treballar afecta l’estrès de l’equip.
Activitat: decidir què fer davant de diverses situacions d’un company o col·laborador que dona senyals d’esgotament.
El que depèn de l’organització
Què són els riscos psicosocials i per què venen de l’organització i no de defectes personals. Els principals (estrès i burnout, conflicte entre feina i vida, inseguretat, assetjament i violència) i els seus efectes en la persona i en l’organització. Com plantejar una proposta de canvi des del lloc que s’ocupa, i a qui adreçar-se.
Activitat: identificar un factor de risc del propi entorn i formular una proposta de millora.
El meu pla de canvi
Què he descobert de mi i del meu entorn. Pocs compromisos i concrets (què deixo, què mantinc i què començo), com sostenir el canvi en el temps i quins senyals em diran que hi he de tornar.
Activitat: autoobservació final, comparació amb la inicial i pla de canvi personal.
Com s’aprèn
El programa és pràctic de principi a fi. No es tracta només d’entendre què és l’estrès, sinó de mirar-se la pròpia situació, prendre decisions i provar canvis a la feina real. Cada mòdul combina tres moviments:
Reflexionar
Preguntes i exercicis que porten el contingut a la pròpia experiència: què em passa a mi, a la meva feina i amb les persones amb qui treballo.
Detectar
Casos i situacions en què el participant ha de reconèixer senyals, en ell mateix i en els altres, i triar què fer abans de rebre l’explicació.
Promoure canvi
Cada mòdul acaba amb una pràctica per aplicar entre mòduls, i el programa tanca amb un pla de canvi personal.
Un mateix equip de treball, en una època de molta pressió, acompanya tot el recorregut. El participant veu com l’estrès es va instal·lant, com afecta les relacions i què canvia segons les decisions que pren.
- Exercicis dins de cada lliçó: preguntes, casos i decisions amb retorn immediat.
- Pràctiques al final de cada mòdul, aplicades a la pròpia feina: el mapa de l’estrès, l’ABC d’una situació real, una conversa pendent o una proposta de millora.
- Autoobservació a l’inici i al final, per veure el recorregut fet.
Tot el que el participant escriu sobre ell mateix és privat i només el veu ell. És una condició necessària per poder parlar d’aquests temes amb sinceritat.
Format
- Modalitat: online, al ritme de cada participant, amb l’opció d’afegir-hi sessions en directe.
- Durada: 12 hores, comptant contingut, exercicis i pràctiques.
- Estructura: 4 blocs i 10 mòduls d’aproximadament una hora, amb lliçons curtes que es poden fer en diverses estones.
- Ritme orientatiu: unes 3 hores a la setmana durant un mes, un bloc per setmana, per deixar temps a les pràctiques entre mòduls.
- Per a organitzacions: formació bonificable a través de FUNDAE. DO Institute pot fer-ne la gestió.
Dues maneres de fer-lo
100% online. Cada participant fa tot el recorregut al seu ritme, amb els exercicis i les pràctiques dins de la plataforma.
Online amb sessions en directe. Al mateix recorregut online s’hi afegeixen sessions en directe per videoconferència amb una persona de l’equip de DO Institute per revisar les pràctiques, resoldre dubtes i donar retorn als participants. Per a les empreses, aquestes sessions es poden centrar en els equips reals de l’organització.







Ressenyes
Encara no hi ha ressenyes.